Elección de nombre para la futura Biblioteca Municipal

Fases del proceso

Fase de votació
Exposició de resultats

Actualmente se están rehabilitando las instalaciones del antiguo colegio Cervantes para convertirlas en la nueva biblioteca municipal del Pego. Es por eso que el Ayuntamiento quiere trasladar la decisión de escoger su nombre entre las dos propuestas aportadas por el Archivo Municipal.

Carmel Giner Bolufer ( 1901 - 1974 ) - Cronista i Arxiver

De formació netament autodidacta va començar a interessar-se exclusivament per la història i l’arqueologia després d’acabada la Guerra Civil. En l’època anterior, sent oficial de Telègrafs, ja es va dedicar des del periodisme a tractar temes de caire social i contestatari davant de la realitat de Pego i la seua comarca com el tren o l’agricultura. Va escriure en periòdics locals com La Voz de Pego i Renovación, i en altres d’àmbit nacional com La Voz, El Sol, Ahora,
Estampa, Diario de Alicante, El Luchador, Diario de Valencia, Semana Gráfica, Levante i Las Provincias.

En 1933 va proposar a l’ajuntament la denominació del passeig Cervantes amb motiu de la festa del llibre d’aquell any. 

En 1942 va ser nomenat cronista oficial de Pego i la seua comarca, i va fundar la revista Bullentó, la qual es convertiria dos anys després en el Llibre de Festes de Pego. Ací va escriure nombrosos articles al temps que també va col·laborar en altres publicacions i revistes com Valencia Atracción, Ciudad (Alcoi), Saitabi, Llibre de festes de Moros i Cristians d’Alcoi, en els llibrets de Falles de Pego i en la revista Pelagus.

L’any 1946 va ser nomenat delegat comarcal del Servei d’Investigació Prehistòrica de València al temps que presentava el seu primer treball seriós, Arqueología en Pego y su comarca, en el primer congrés arqueològic del llevant espanyol celebrat a València i que apareixeria publicat en la prestigiosa revista Saitabi. Després d’aquest treball va publicar un altre amb el títol de Topografía histórica de los valles de Pego que apareixeria en separata dels
Anals del Centre de Cultura Valenciana de 1947. Aquest estudi va ser el inici del canvi en la concepció sobre el poblament islàmic anterior a la conquesta i va impactar fins i tot al medievalista francès Pierre Guichard quan va venir a estudiar el tema in situ a finals dels anys seixanta.

L’any 1947 va fundar i dirigir el Centre d’Estudis Comarcals, depenent del CSIC, el qual va tenir una curta vida a falta de col·laboració institucional. Aquest tipus de càrrecs, tots honorífics i no remunerats, van anar succeint-se al llarg de la vida de Carmel Giner. Era col·laborador del Centre de Cultura Valenciana des de l’any 1943. En 1953 va ser col·laborador del Instituto de Estudios Africanos de Madrid, en 1956 delegat en Pego de la societat Lo Rat Penat i en 1958 membre de l’Institut d’Estudis Alacantins.

En 1970 participà en la VII assemblea de cronistes del Regne de València amb el títol de L’onomàstica àrab, morisca i cristiana en la vall de Pego durant els segles XV, XVI i XVII; i també en el Primer Congrés d’Història del País Valencià, celebrat a València del 14 al 18 d’abril de l’any 1971, durant el qual va presentar el seu treball: Identitat dels blavets (moriscos) de les valls de Pego. Expel·lits al 1609 i la dels nous pobladors.

Un dels seus treballs més considerables va ser l’elaboració de les fitxes de la comarca per a la Gran Enciclopèdia de la Regió Valenciana, la qual es publicaria en dotze volums l’any 1973. Durant la postguerra i la dictadura Carmel Giner va treballar per a l’ajuntament de Pego com a cronista, arxiver, bibliotecari i com una espècie d’ambaixador diplomàtic en tots els actes culturals i festius que tingueren lloc en el poble, la majoria dels quals van ser obra seua.

Carmen Alemany Bay ( 1964 ) - Doctora en Filologia hispànica. Catedràtica de literatura hispanoamericana de la Universitat d’Alacant

Professora des de 1992 de la Universitat d’Alacant. Va ser directora del Màster en Estudis Literaris de la Universitat d’Alacant i durant dotze anys del Centro de Estudios Iberoamericanos Mario Benedetti. Directora de la revista América sin Nombre i de la colecció Cuadernos de América sin Nombre.

És autora dels llibres: La novelística de Carmen Martín Gaite. Aproximación crítica (1990); Poética coloquial hispanoamericana (1997); La polémica del meridiano intelectual de Hispanoamérica (1927). Estudio y textos (1998); Mario Benedetti (1999); Residencia en la poesía: poetas latinoamericanos del siglo XX, La narrativa de la alteridad en América Latina (a partir del boom) (2009) i Miguel Hernández, el desafío de la escritura. El proceso de creación
de la poesía hernandiana (2013).

Ha sigut antòloga i editora d’obres de Miguel Hernández, especialment, l’edició de l’Obra completa de Miguel Hernández, amb Agustín Sánchez Vidal y José Carlos Rovira, Madrid, Espasa-Calpe, 1992. És editora també de l’obra de Jaime Sabines, Uno es el poeta. Antología, (2001) i de la Poesía completa de José María Heredia (2004).

Ha sigut editora dels següents volúms: Sobre Dulce María Loynaz (Estudios sobre su poesía, su narrativa y sus opiniones literarias) (edición con Remedios Mataix) (2007); América en el imaginario europeo. Estudios sobre la idea de América a lo largo de cinco siglos (edición con Beatriz Aracil) (2009); Háblame de poesía. Reflexiones sobre la poesía española hispanoamericana y conversaciones poéticas (edición con Pilar Blanco) (2009); Diálogos para
el Bicentenario: Concepción-Alicante (con María Nieves Alonso) (2011); Artes poéticas mexicanas (de los Contemporáneos a la actualidad) (2015); Raúl Zurita. Alegoría de la desolación y la esperanza (con Eva Valero Juan y Víctor M. Sanchis) (2016) i Las ficciones heterodoxas de Margo Glantz. Visiones críticas (2018).

És editora dels números monogràfics de revistas: Relaciones entre la literatura española e hispanoamericana en el siglo XX. América sin nombre (2002) i Anales de Literatura Española. Narradoras hispanoamericanas desde la Independencia a nuestros días (2004). També editora en colaboració de les següents actes de Congressos: José Martí: historia y literatura ante el fin del siglo XIX (1997), Inventario cómplice. Actas del Congreso Internacional Mario Benedetti (1999), La isla posible, Actas del III Congreso de la AEELH (2000), La lengua, la academia, lo popular, los clásicos, los contemporáneos. Homenaje a Alonso Zamora Vicente (2003), Neruda y la tradición literaria, Actas del IX Congreso del Celcirp. Relaciones culturales y literarias entre
los tres países del Río de la Plata (2003). 

Les línies d’investigació de Carmen Alemany es centren en la literatura hispanoamericana dels anys 60 fins els nostres dies, poesia i narrativa i, sobretot, de les dones, encetant la variant que ella anomena «narrativa de lo inusual».

Les relacions literàries entre Hispanoamèrica i España en el segle XX és una altra de les línies de treball.

Pel que fa a la literatura espanyola, la poesia de Miguel Hernández és el tema d’estudi més vital de Carmen Alemany.

L’any 2019 va rebre el Premi Jo dona que atorga l’Ajuntament de Pego. 

Ha fet volar el seu saber per tota la geografia espanyola i per països com Alemanya, Itàlia, Cuba, Xile, Mèxic i Veneçuela.

En l’actualitat, Carmen Alemany és una de les hispanistes més conegudes i importants en el panorama de la literatura espanyola.
colegio_cervantes_pego.jpg

Calendario